BOMOSA Fundació, amb els objectius de prestigiar la literatura especulativa en català, fomentar el nou talent i estimular la reflexió sobre l’impacte del canvi climàtic, convoca el Premi Bagaleu de Novel·la Curta de Ficció Climàtica.

“L’art no és un mirall que ens mostra la realitat, sinó un martell amb el qual donar-li forma.”

Bertold Brecht

EL PREMI:

Es tracta d’un premi de novel·la curta (15.000 – 30.000 paraules), de ficció climàtica (literatura sobre els possibles futurs que ens depara el canvi climàtic) amb una presència important d’Andorra a les obres.

El jurat valorarà positivament aquelles obres capaces d’aportar esperança o solucions, des de les distopies atípiques fins al solarpunk.

El termini de lliurament dels originals per la primera edició s’obre el 6 de març de 2024 i finalitzarà el 6 de desembre de 2024.

El jurat triarà una obra guanyadora, premiada amb 3.000€, i una obra finalista, premiada amb 1.500€. Totes dues obres seran publicades en un sol volum per l’editorial Chronos, especialitzada en gènere fantàstic i principal projecte de l’Associació Chronos per la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català, un ens sense ànim de lucre.

El certamen compta amb el suport del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra.

Laura Tomàs Mora (Escaldes-Engordany, Andorra, 1982) és psicòloga clínica i escriptora en català i castellà. En català, ha publicat a les revistes Freakcions i  Branca i ha participat a les antologies Tàndems fantàstics (Spècula, 2023), Barcelona 2059 (Mai Més, 2021), Sexe Fora de Norma (Raig Verd, 2021) i Extraordinàries (Males Herbes, 2020). El 2022 va quedar finalista al premi Ictineu amb el relat Variacions. Ha participat a diverses taules rodones i xerrades, entre elles Escriptores fantàstiques i on trobar-les, per a l’AELC. També ha exercit de traductora i de lectora editorial. És patrona de BOMOSA Fundació des del maig de 2023.

Antoni Herrero Bosch (Huelva, 1976). Biòleg de formació i apassionat de la literatura de gènere fantàstic. Ha col·laborat en diversos reculls de relats a Edicions SECC formant part del Concili Fetiller i també a l’editorial d’splatterpunk Pathosformel. Els seus relats s’han publicat a revistes com Catarsi, Freakcions o Narranación. Com a crisi dels quaranta es va llançar a muntar l’Editorial Chronos juntament amb en Gonzalo Rodríguez, exllibreter i amic, projecte en què dona via lliure a inquietuds i idees folles. 

Teresa Colom (La Seu d’Urgell, 1973). Poeta i escriptora. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la UPF. Ha publicat sis poemaris, entre ells, On tot és vidre (2009, Talent FNAC 2009), La meva mare es preguntava per la mort (2012) i El cementiri de les matrioixques (2021). El 2010 estrenava 32 vidres, muntatge poeticoteatral. Ha estat codirectora artística de Barcelona Poesia. El 2015 va publicar el llibre de relats La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, premi Maria Àngels Anglada 2016), que s’ha traduït al castellà (2018), al francès (2020) i al mandarí (2022). La seva primera novel·la, Consciència (Empúries, 2019), també s’ha traduït al castellà (2021) i a l’italià (2023). El seu darrer llibre és un volum amb dues novel·les: Neu a la porta/ Ull de gat, ull de bou (Comanegra, 2024). Actualment és directora de la Fundació Ramon Llull.

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, comissari del 42 (Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona) i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyador de premis com el Ramon Muntaner, l’Edebé o l’Ictineu, és autor d’una quinzena de llibres a quatre mans o en solitari, entre els quals Esquizo, La Immortal, Herba negra, Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein, Mångata i Janowitz. També ha fet d’antòleg (Mañana todavía, Insólitas, Extraordinàries), ha particiat en antologies (de Barcelona 2059 a Tàndems fantàstics) i, per un quart de segle, va fer de periodista cultural (TV3, El País, El Periódico, BTV, RAC-1, Time Out). Les seves obres han estat adaptades al còmic, al teatre i al cinema, i s’han traduït a mitja dotzena de llengües. Ha estat vocal i secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i vicepresident de l’IBBYCAT-CLIJCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil).

Mariona Bessa Jové (Escaldes – Engordany, Andorra, 1994) és biòloga i escriptora. L’apassionen les lletres i les ciències i la idea de combinar totes dues coses. La lectura sempre l’ha fet viatjar a diferents realitats i escriure és, per a ella, una manera de transmetre valors, plasmar inquietuds i arribar a les persones. Els gèneres que més l’atrauen són la ciència-ficció climàtica i la fantasia, i és l’autora de les novel·les juvenils La Captura (premi Guillem Cifre de Colonya 2022) i Torno en 7 dies (2024), publicades per l’Editorial Barcanova.

Jordi Dalmau i Ausàs

EL BAGALEU:

És un ocell rapinyaire nocturn de l’ordre dels estrígids (Strix aluco), amb discs facials complets i plomatge burell. El nom comú en català és gamarús, però en tot el domini lingüistic s’anomena també cabrota o cabrer (Catalunya occidental), baladreu (Pallars), caro (València), gall carboner (Tarragona) o miloca (Balears), entre d’altres. A Andorra es coneix com el Bagaleu.

És sedentari i viu als boscos d’Europa, l’Àsia i a l’Àfrica del Nord. El podem trobar al Principat d’Andorra, també a Catalunya i al País Valencià entre la cota zero i els 2.000 m per sobre el nivell del mar, sempre que sigui zona boscosa. A les Illes Balears només se n’ha trobat ocasionalment.

Medeix uns 40 cm de llargada i és un magnífic caçador, especialment de rosegadors, tot i que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes. És nocturn i quan el sentim en la foscor el seu crit pot ser coprenedor. Durant el dia és normal veure’l adormit en una branca, enganxat al tronc.

Com totes les espècies animals, també està sotmès als efectes del canvi climàtic i, tot i no ser catalogada com una espècie amenaçada, si que l’evolució dels boscos pot condicionar la seva supervivència.

El bagaleu és una espècie protegida al Principat d’Andorra d’acord amb la classificació de l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) segons el grau d’amenaça.

A banda, al nostre país, aquest ocell ha estat protagonista de contes infantils i la mascota dels Jocs dels Petits Estats d’Europa de l’any 2005.